Advent, temps d’esperança. Ho sabem bé i ho repetim sovint. Però, quina esperança? Què esperem, qui esperem? Sense pensar-hi massa, diem: el naixement de Jesús, la seva vinguda. Però, si ho pensem bé, potser altres esperes, altres anhels passen al davant d’aquest. Potser esperem tenir salut, que no està pas malament; potser el millor per la família o una entesa més cordial, que tampoc; potser esperem la loteria, per què no!; potser un regal, un viatge, la sort…Per això, perquè podem esperar tantes coses va bé que ens ho preguntem. Què espero, qui espero? I volem fer-ho demanant un petit testimoni a diferents persones, famílies, de la comunitat parroquial. La col•laboració d’avui és un text poètic que ens convida a aturar-nos, obrir el cor i créixer en l’esperança. Gràcies.
ATURA’T
Atura’t, és temps d’esperança.
Atura’t, és temps de paciència.
Atura’t, prepara’t i desperta.
Obrim el cor, per omplir-lo de pau
I fer que creixi l’esperança.
Donem-nos la mà i caminem junts
pel camí de l’amor i de l’alegria,
un camí ple de llum
on estiguem preparats per rebre el Senyor.