La clau de gairebé tot és la grandesa del despreniment. Això s’esdevé així, sobretot en l’art, l’amor i la meditació. I quan parlem de “deixar anar o desprendre’s” parlem de la importància de confiar. Com més confiança tingui un ésser humà en un altre, millor el podrà estimar; com més es lliuri el creador a la seva obra, més li correspondrà l’obra. L’amor – com l’art i la meditació – és purament confiança. I pràctica, és clar, perquè la confiança també s’exercita. La meditació és una pràctica per fer créixer la confiança. T’asseus i ¿què fas? Confies. La meditació és una pràctica de l’espera. Però ¿què esperem realment? Tot i res. Si esperéssim una cosa concreta, aquesta espera no tindria valor, perquè es basaria en el desig d’una cosa que no es té. Només quan aquesta espera és no utilitària o gratuïta, esdevé genuïnament espiritual.
BIOGRAFIA DEL SILENCI
Pablo d’Ors