La Paraula de Déu d’avui ens presenta l’aigua com a element central. La set del poble per la manca d’aigua al desert i la set d’aigua viva de la samaritana a l’Evangeli.
A l’Èxode, la manca d’aigua provoca la queixa del poble contra Moisès, la mediació de Moisès i la resposta i intervenció del Senyor. El sentiment del poble posa a prova el Senyor, fa que trontolli la fe en Ell, arrenca el clam de Moisès al Senyor que fa brollar l’aigua de la roca i tothom en pot beure.
A l’Evangeli el “dóna’m aigua”, de Jesús manifesta a la samaritana que té set i obre un diàleg amb ella que fa aflorar molts interrogants als que Jesús dóna resposta i que fan veure també la set que la dona té d’aquesta “aigua viva” que Jesús li ofereix. El relat és un exemple de catequesi i d’aprofundiment de la relació personal amb Déu, mediada per Jesús mateix “El Messies sóc jo, que parlo amb tu” i celebrada “en esperit i en veritat”. I tot seguit la samaritana es converteix en evangelitzadora i missionera: “Veniu a veure un home que… No serà el Messies?” I el seu missatge desvetlla la fe de la gent: “Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest
és de debò el Salvador del món”.
També avui a la 2ª lectura trobem el lema que hem escollit per aquesta Quaresma: “Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor” Tot això ens convida a satisfer la nostra set i descobrir la set de Déu que tenen els altres, a dialogar amb tothom i i copsar les situacions fonamentals que viuen, a aprofundir en el diàleg per fer camí i mostrar a tothom el rostre del Crist,
sense jutjar ni condemnar, sinó comunicant el que creiem i vivim. Ens porta a ser catequistes i missioners, acollidors i acompanyants de tothom qui s’apropa o anem a buscar, testimonis de paraula i amb el nostre obrar serè i responsable, obert i dialogant, ser comunitat participativa que no imposa una manera de fer personal sinó que acull tot l’estil de vida responsable, senzill, que gaudeix del que té i necessita, sense ser esclau del consumisme i de la imposició
