Mira els amics que tinc: la cadena d’amistat que no podem trencar. Amb Jesús al centre . Treball fet a catequesi i presentat a la Missa Familiar
La guerra a Ucraïna ha fet resplendir gestos d’amistat i hospitalitat a favor de la multitud de persones que han hagut de deixar casa seva i sortir del país i també ens ha qüestionat el fet de no saber ser sempre igualment hospitalaris i acollidors amb refugiats i desplaçats d’altres països, d’altres guerres i dels migrants que fugen de la fam o de catàstrofes climàtiques.
Ens ha fet veure que està al nostre abast esdevenir persones i comunitats hospitalàries i acollidores que construeixin des de baix una societat més fraternal i humana. Que està al nostre abast fer gestos concrets que ens obren a l’altre, que no ens ha de fer por, encara que, d’entrada, sigui un estrany. Això ens ajuda a passar del “nosaltres i ells” a un “nosaltres” més gran. És molt més el que ens uneix que el que ens diferencia.