Els cristians no podem inhibir-nos
En motiu de la celebració dels 25 anys del Concili Tarraconense els bisbes de Catalunya han presentat el document Esperit, cap on guies les nostres esglésies?
Com s’explica a Catalunya Religió el text parteix de les conseqüències socials i personals de la Covid-19 que “ha desestabilitzat les persones, també psicològicament i moralment”. Per això demanen un nou esforç creatiu a les comunitats cristianes i respondre a la demanda del papa Francesc a la Fratelli Tutti de ser “capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en paraules”. “Els cristians no podem inhibir-nos com si no tinguéssim res a dir. En un temps d’innovacions i de nous dissenys socials i culturals, la veu dels qui són i se senten membres de l’Església ha de ressonar sense por”, escriuen els bisbes. I afirmen que “aquesta era la proposta de fons del Concili Tarraconense de 1995 i continua essent un objectiu vàlid, vint-i-cinc anys després”.
Esperit, cap on guies les nostres esglésies? repassa els quatre eixos del Concili Provincial Tarraconense. A més de valorar el moment social que viu el país, afirmen que “cal que reconeguem la nostra manca de vigor a l’hora de comunicar i de viure l’Evangeli de Jesús”. Com exemple expliquen “que el nivell d’assistència a l’eucaristia dominical ha baixat, tal com ho han fet els altres sagraments i les celebracions de les exèquies”. Una situació eclesial de “resignació ambiental que subratlla tot allò que no va bé”. Però asseguren que “la feblesa general no ha d’impedir de veure les fortaleses, en un moment de trànsit i perplexitat en molts camps de la vida social, econòmica i política del país”.
Com afirma el papa Francesc, aquest context demana “una Església que no ha de restar reclosa en les seves estructures i organismes sinó que s’ha d’encarnar i fer-se solidària amb els goigs i les tristeses, els sofriments i les esperances de la humanitat”. I s’ha de fer superant la divisió entre clergat i laïcat: “En concret la participació dels laics i laiques, no es pot formular tan sols en termes de col•laboració amb els ministres ordenats. Els laics no poden ser només uns «delegats» o «executors» d’aquells”. També destaca que “la corresponsabilitat que demanem als laics, s’aplica, amb tota la força, a la vida consagrada, precisament en un moment en què hi hauria la temptació de fer-se enrere”.