Frontal d’altar d’època romànica, de Sant Martí de Puigbó, conservat al Museu Episcopal de Vic, testimoni de la presència important del sant de Tours per tots els antics comtats catalans.
Sant Martí és un dels sants que té més temples dedicats per tot el món i moltes parròquies del nostre bisbat, entre elles la veïna de sant Martí de Centelles, el tenen per patró. S’apropa la seva festivitat: l’11 de novembre, aniversari del seu enterrament a Tours. La veneració al Sant s’estengué, ràpidament a tot el món, després de la seva mort. Va néixer a Pannònia, actual Hongria, l’any 316 i va morir a Candes, França, l’any 397. Va rebre la seva educació a Pavia i amb 15 anys va ingressar a la guàrdia imperial romana, a la qual va servir fins a l’any 356, primer a Itàlia i després a la Gàl·lia. Primer fou soldat sota Constantí I el Gran i després sota Constantí II, i abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme. Es va llicenciar i es va unir a Sant Hilari de Poitiers que li va recomanar de tornar al seu país d’origen per convertir a la seva gent. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l’hivern del 337, quan estant Martí a Amiens troba, a prop de la porta de la ciutat, un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l’altra meitat pertany a l’exèrcit romà que serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per a agrair-li el seu gest. Aquesta és l’escena que iconogràficament s’ha preferit per a la seva representació. Martí decideix llavors deixar l’exèrcit romà i convertir-se. Després de deixar la vida militar es bateja i s’uneix a Sant Hilari a la ciutat de Poitiers. Va a Hongria a predicar la fe a la seva gent. Vers l’any 360 torna a la Gàl·lia i al 370 és nomenat bisbe de Tours. La seva vida pastoral es va caracteritzar per l’evangelització i la lluita contra els costums pagans. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Va morir el 8 de novembre de l’any 397. Va ser, segurament, el primer no màrtir venerat com a sant.