L’església de Santa Coloma de Centelles consta documentalment per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost del 5 d’agost de 898. Segons aquest document, hi havia tretze vilars que depenien de l’església de Santa Coloma, fet que significa una existència de l’església anterior a aquesta data i una organització notable, ja que tretze vilars depenien d’ella.
Malgrat, doncs, un origen de la parròquia que es remunta –com a mínim– al segle IX, l’actual edifici es construí entre 1704 i 1711, tot i que es mantingueren alguns elements de l’antiga església datats a les acaballes del segle XVII, com el campanar i la capella de l’Assumpció, actualment coneguda com a capella del Santíssim o capella Fonda, que no foren enderrocats. També cal destacar que alguns carreus i altres elements constructius de l’església anterior al segle XVIII es reutilitzaren per construir les parets de l’església actual. Aquests elements es poden observar, sobretot, a la paret del migdia. Una paret en què hi ha una entrada lateral a la nau de l’església coneguda com a Portal Xic i que, tradicionalment, s’ha dit que era la porta principal de l’antiga església de Santa Coloma que s’hauria reaprofitat al construir l’edifici actual, tot i que de moment és només una hipòtesi que no s’ha pogut verificar documentalment.
La primera pedra del nou edifici es col·locà l’1 de maig de 1704 en presència del comte de Centelles i de tota la vila. Durant els anys següents es va enderrocar l’església vella i es van posar els fonaments de l’edifici actual. Mentrestant, s’habilità la capella de Jesús com a església parroquial interina, per la qual cosa s’hi afegí una sagristia (ARANYÓ, 1986, p. 28-32 i PLADEVALL, 1987, p. 192). A partir de 1707 i fins a la seva finalització, es va fer càrrec de la construcció de l’església actual el mestre de cases Francesc Maria Fortino. Aquest mestre de cases va signar un contracte el 4 de juny de 1707 amb el rector i els obrers de l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles pel qual es comprometia a aixecar les parets de l’esmentada església “de la manera que està avui començat i plantada la dita església, segons la traça que se li ha entregada”, la qual cosa significa que l’església ja estava començada i que ell no fou l’autor del projecte. Sobre l’autoria del projecte, ara per ara, no en sabem res.
En el contracte del 4 de juny de 1707 s’estipula que Francesc Maria Fortino havia de cobrar 12 sous per jornal cada dia treballat i que comptava amb un equip format per quatre paletes que cobrarien 8 sous per jornal, llevat del fadrí major que en cobraria 10. D’altra banda, a més del jornal, Fortino havia de rebre 50 lliures anuals, tot i que si es perdien tres mesos de feina cada any, només cobraria la meitat d’aquesta quantitat. Sobre l’origen de Francesc Maria Fortino se sap que era natural de la parròquia de San Lorenzo de Muggio, de la diòcesi de Como. D’altra banda i pel que fa a la seva activitat professional, a més de la construcció de l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles, se sap que el mes d’agost de 1708 feu diverses obres en una casa que l’apotecari i candeler Josep Prat tenia a la plaça major de Berga (MIRAMBELL, 2011, p. 47-48).
Finalment, la construcció de l’actual edifici de l’església parroquial de Santa Coloma es va acabar el 1711. Malgrat que no s’ha pogut localitzar cap notícia sobre la seva inauguració o benedicció, tot indica que des de l’estiu de 1711 la nova església ja era totalment oberta al culte (PLADEVALL, 1987, p. 195). Per tant, entre 1704 i 1711 s’edificà només el cos principal de l’església, atès que es conservaren dempeus el campanar i la capella Fonda construïts a finals del segle XVII.
Miquel Mirambell i Abancó
Historiador de l’Art
Text parcial extret de l’article publicat al programa de la Festa Major de Centelles 2011 dedicat a la celebració dels 300 anys de l’església parroquial