Durant la guerra civil espanyola es destruí gairebé tot el patrimoni de l’església parroquial que era al culte, sobretot pel que fa als retaules, imatges i ornaments de les capelles, dels quals no va sobreviure pràcticament res a la crema del 22 d’agost de 1936, llevat del que es conservava fora de l’església o bé fou salvat a darrera hora. Un informe redactat el juliol de 1941 detalla les següents pèrdues: “Fueron destruidos once retablos, ocho de ellos de finísimo estilo barroco, de incalculable valor; el altar mayor de estilo neoclásico; el de S. Jaime, gótico del siglo XV de mucho mérito; tres cuadros de muchísimo valor de C. Viladomat, representando el Nacimiento, Presentación y Desposorios de la Sma. Virgen; 64 imágenes de talla, muchas de ellas policromadas; tres crucifijos, de ellos uno de mucho mérito, del siglo XVI y gran número de ornamentos de todas clases” (ROVIRÓ, 2002, p. 637). Els desperfectes es quantificaren en 180.000 pessetes.
L’aspecte de l’església devastada devia ser força colpidor. El pintor i dibuixant Joaquim Renart (1879-1961), el qual després contribuiria a la decoració mural d’algunes capelles, ens descriu la impressió que li va provocar anar a missa el 10 de setembre de 1939: “Grossa impressió de pena a l’anar a missa i veure l’interior de l’església destruïda. No hi va quedar res. Ni l’altar barroc de Sant Francesc, ni l’altre magnífic del Roser, ni el Sant Crist dels Ducs de Solferino, que era un exemplar notable dels segles XVI al XVII, amb son dosser de talla daurada magnificient. Ni l’altar major que era un bell exemplar d’arquitectura neoclàssica, amb la dolça imatge de Santa Coloma patrona de la població. Ni l’altar del Santíssim de la Capella fonda. Tot plegat una veritable tristor. Ha estat doncs una missa compungida, que l’espectacle punyent de tanta destrucció ens tenia dominats. Ara Déu sap què deuran posar-hi per a suplir tals joies comarcals” (RENART, 1990, p. 24).
Les joies comarcals a les que feia al·lusió Joaquim Renart s’anaren substituint progressivament per noves imatges fins a confegir l’aspecte actual de l’església parroquial de Santa Coloma, essent el període comprès entre la dècada dels anys cinquanta i seixanta quan es feu més palesa la renovació de l’interior de l’església. Precisament, en la decoració d’algunes capelles hi va intervenir el mateix Renart, així com la família Musach.
Així, doncs, pel que fa a la decoració actual de les capelles, cal destacar en primer terme la capella del Sant Crist situada al lateral esquerre de la nau i que està presidida per una escultura de talla de fusta policromada que representa Jesús clavat a la creu i que mesura 172 x 124 x 32,50 cm, de la qual malauradament en desconeixem l’autor. Tanmateix l’interès de la capella és en les tres pintures murals de la part superior pintades per Josep Musach Bellver l’any 1953. Aquest pintor centellenc, nascut el 1932, va aprendre l’ofici del seu pare Joan Musach Pratdesaba, i dibuix i pintura a la reconeguda escola de Nolasc Valls a Barcelona. Entre altres activitats, Josep Musach ha estat director de l’Escola de Dibuix de Centelles, membre organitzador del concurs de pintura Vila de Centelles des de 1976 i un activista cultural que l’ha portat a crear el trencaclosques més gran del món i rècord Guiness, muntat el 23 d’abril de 1989 a la plaça major de Centelles, i més tard a Blanes i Barcelona. Entre 1955 i 2005 ha fet exposicions individuals a la Seu d’Urgell, Barcelona, Vic, Sant Just Desvern, Madrid, Centelles, Viena i Girona. També ha rebut diversos premis, entre els quals cal destacar la medalla de plata de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1963), la menció honorífica del concurs internacional de dibuix Joan Miró (1962), el premi Companyia Ibarra (1962) i el premi Muestras Iberoamericanas (1969) de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla. Finalment, cal recordar l’obtenció del Premi Centelles de Pintura de l’any 1975.
Josep Musach va pintar tres escenes de la Passió de Jesús a la part superior de la capella del Sant Crist quan tenia 21 anys d’edat. Es tracta de la Deposició de la Creu (és a dir, el moment en què Jesús ha estat baixat de la creu i és deposat sobre un sudari estirat a terra, en presència de la seva mare, Maria Magdalena i una tercera dona), Jesús davant Ponç Pilat i l’Enterrament de Jesús. L’escena de la Deposició de la Creu mesura 3,32 metres d’amplada per 1,36 metres d’alçada, mentre que les altres dues són idèntiques i mesuren 2,5 metres d’ample per gairebé un metre d’alt. La pintura que representa l’escena de Jesús davant Ponç Pilat està signada i datada al marge inferior esquerre.
D’altra banda i pel que fa a les capelles del costat dret de la nau principal, són dignes d’esment la capella de Sant Isidre i la capella de Sant Antoni de Pàdua. A la capella de Sant Isidre cal destacar una altra pintura mural d’un metre d’alçada per 2,31 metres d’amplada que representa Sant Isidre de genolls i en actitud de pregària, mentre al seu darrera un àngel guia els bous que tiren de l’arada que llaura la terra. Aquesta pintura fou realitzada per Joaquim Renart.
Finalment, a la capella de Sant Antoni de Pàdua hi ha tres escultures de talla de fusta policromada realitzades per l’escultor Josep Espelta Graciot (1901-1973). Es tracta d’una imatge del sant titular de la capella amb l’infant Jesús als braços i un nen pobre als seus peus (159 x 59 x 49 cm), una imatge de Sant Lluís Gonzaga vestit amb l’hàbit de novici de l’ordre dels Jesuïtes i amb un crucifix a les mans (106 x 31 x 29 cm) i una talla de Santa Teresa de Jesús vestida amb l’hàbit de les Carmelites descalces i que sosté una ploma a la mà dreta i un llibre al braç esquerre. El llibre és obert i en ell es poden llegir els cèlebres versos de Santa Teresa: “Vivo sin vivir en mi. Y tan alta vida espero, que muero porque no muero”.
Josep Espelta Graciot va néixer a Barcelona i es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja d’aquesta ciutat. Es va especialitzar en la talla d’imatges religioses, destacant per un estil a cavall entre el realisme dramàtic de les seves crucifixions i el classicisme de les seves figures de sants.
Miquel Mirambell i Abancó
Historiador de l’Art
Text parcial extret de l’article publicat al programa de la Festa Major de Centelles 2011 dedicat a la celebració dels 300 anys de l’església parroquial