Sembla evident que davant la bellesa i bonic aspecte del nou campanar, l’església vella tan remenada, ampliada i modificada els darrers anys devia semblar pobra i esquifida.
Els llibres de visites pastorals deixen constància més d’una vegada del mal estat de l’església vella; així en la visita del 1699 es mana als obrers de l’església que “dins sis mesos fassan adobar las bòvedas de las capellas de la part dreta de dita parroquial Iglesia, pera evitar la notable ruïna que amenassan les oberturas de ditas bòvedas”.
L’home que va arriscar-se a emprendre una obra tan gran i costosa fou el rector Dr. Benet Torres, que va regir la parròquia entre els anys 1700 i 1743, ajudat sempre pels components de la Reverenda Comunitat de Preveres que aleshores estava formada per divuit membres beneficiats.
Gràcies a algunes notícies aparegudes anys enrere a La Veu de Centelles, el periòdic quinzenal que va publicar o dirigir Mn. Fortià Solà entre 1919 i 1921, tenim algunes notícies curioses com la que ens diu que el dia 1 de maig de 1704 es va posar la primera pedra de l’església actual i que això es va fer en una gran cerimònia amb la presència del comte Francesc Xavier I de Blanes, Carrós i de Centelles, de Bartomeu Moncayo i de Palafox, marquès de Coscoyuela i de Fantova, parent del comte, del batlle i persones que formaven el seu govern, del rector Dr. Benet Torres i d’altres persones vinculades a la vida civil i religiosa de la vila. Tots els noms dels assistents s’escriviren dintre d’una ampolla de vidre que es va colgar amb la primera pedra a l’angle nord de la façana del nou temple.
D’aquest document, dissortadament no es dóna el nom de l’arquitecte o mestre de cases autor de la traça o plànol del nou temple ni altres coses que ens serien d’utilitat saber.
Aquí, com en el cas del campanar, sembla que hi hagué un primer mestre que va fer la planta o traça, com aleshores deien, de la nova església i un mestre de cases que va fer-se càrrec de la construcció i de qui hem trobat moltes notícies a l’Arxiu Parroquial de Centelles al manual R/94 (1702-1706) ara guardat a l’Arxiu Episcopal de Vic.
En tot cas, sembla evident que entre la festa de la primera pedra i l’inici de les obres transcorregué molt poc temps car el dissabte 4 de juny següent el rector Torres i amb el mestre de cases Francesc Maria Fortino van redactar el següent document “Per rahó de las cosas avall escritas y entre lo Dr. Benet Torres, prevere y rector de la Iglesia parroquial de Santa Coloma de Centellas, Francisco Puig, pagès y Joan Febrer, apotecari de dita vila de una y Francisco Maria Fortino, mestre de casas, habitant en la Vila, per part altra, per rahó de la fábrica de la Iglesia nova que fabrica en dita vila se són fets los pactes següents:
Primo que dit mestre Francisco haja de fer les parets de dita Iglésia de la manera que está avuy, començada y plantada la dita Iglesia segons la traça que se li ha entregada, fins que ditas parets sian a punt de cubrir de teulada y segons art de mestre de casas.
Item que dit mestre Francisco tenga obligació de fer totas las traças necesàrias, traças de motllos y lo demés que convinga per dita fàbrica y que se hage de emplear a lo que dit Rector, obrers y Junta li demanaran, sens que per ditas traças ni per lo demés puga demanar més del que abaix se li prometia donar.
Item dit Rector y obrers donaran a dit mestre Francisco per dit treball dotze sous per lo jornal dels dias que treballarà.
Item que dit mestre Francisco haya de posar quatre paletas pràctichs a conaguda de dits Rector y obrers donant-li vuyt sous per jornal y al fadrí major 10 sous.
Item que los dits Rector y obrers donaran a dit mestre Francisco, endemés de son jornal cinquanta lliuras quiscun any per rahó de la direcció de dita fàbrica, treballant-se tots los mesos que’s puga treballar, y si no es treballa, sinó tres mesos, perdent-se per part de dit Rector y obrers, no degan pagar-li per aquells sinó la meitat del salari i que són 25 lliuras.
Item que dit Rector y obrers pugan quiscun any fer visurar la obra haurà feta dit mestre Francisco per un o dos mestras de casas pèrits en dit ofici per veure si la feina és bona o falsa y segons art se hage de passar y si es falsificada se hage de esmenar per dit mestre Francisco a sos béns”.
El document és molt més llarg i segueixen les garanties de cada part de complir tot el que s’ha pactat, obligant-hi cada part els seus béns (APC, R/15 (1706-1710) fol. 90 i PLADEVALL, 1987, p. 193-194).
Ens resta el dubte de si la traça que mestre Fortino ha de seguir, segons la traça que presenten el rector i la junta, era seva o com sembla, d’un altre mestre.
Consta sí que pels documents consultats que mestre Fortino es va establir a Centelles procedent de Berga, on abans havia treballat, a principis de juny de 1706 en una casa que per pagar el seu lloguer i estada el 4 de juny de dit any va manllevar un censal de quantitat de 20.000 sous, que anava tornant dels pagaments que rebia per l’obra. Mestre Fortino va viure molts anys a Centelles puix que acabada l’obra encara hi residia el 1726.
La construcció de l’església va durar fins el 1711 i al llarg d’aquests anys en els documents notarials es parla de trencar pedra per fer calç, que es guardava amarat en basses fetes al cementiri i de jornals per portar pedra i en particular alguns carros de pedra tosca.
Hi ha pagaments per cordes i per dos torns i per l’adquisició de tres “masovans” nous per fer i transportar la cornisa i altres detalls a vegades ben aliens a l’obra com que als treballadors se’ls donava pa, vi i nous, i els que venien de lluny a treballar, arròs, vianda i llegums.
Des del 1703 hi ha notícia de la compra de moltes eines, magalls, aixades, cordes, cabassos. També es tiraven barrinades per aplanar el sòl i trencar pedra. Hi ha contractes amb pagesos com els de Mompar que hi tenien una carreta llogada per transportar arena i sobretot de pólvora per trencar la pedra per fer la calç, de persones que tallen arbres i serradors pels taulons i antenes.
Certament l’església de Centelles era una obra important i una obra de tots en la qual des dels comtes als darrers súbdits hi contribuïren amb talles o contribucions sobre la collita, les vendes de carn i queviures i per les recaptes fetes entre els fidels.
Una obra de tots que es trobarà amb la Guerra de Successió, iniciada el 1705 i que no acabarà fins el 1714 , tot i que la construcció estava pràcticament acabada el 1711, abans dels moments més crus i àlgids d’aquella desventurada guerra, que tantes repercussions i transcendència va tenir per Centelles.
Antoni Pladevall
Historiador
Fragments del text extret de l’article publicat al Programa de Festa Major de Centelles 2011 dedicat als 300 anys de l’església parroquial