Construïda a finals del segle XVII –tal com ho indica la llinda de la finestra reixada de la paret nord del cos principal de l’església–, la capella de l’Assumpció (actual capella del Santíssim) fou remodelada entre els mesos de gener i agost de 1920 sota la direcció de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i amb la participació del pintor i dibuixant Francesc Labarta Planas, que va fer el projecte del nou altar del Sagrat Cor en substitució de l’altar del Sant Crist que fou traslladat al baptisteri.
La remodelació de la capella Fonda consistí en millores a la teulada i els arcs de la volta, en la substitució de les antigues pintures murals per una decoració grisa neoclassicitzant i en l’obertura de dos finestrals. Les obres foren costejades per Maria Pratmarsó i hi participaren diversos operaris: la casa Garcia Soler s’encarregà de la pintura, la casa Uriach dels finestrals, el marbrista J. Planas realitzà els sòcols, les llànties foren obrades pel manyà Tomàs Puig, i finalment també hi participaren el mestre d’obres Puig, el fuster Parareda i l’electricista Solà.
Manuel Joaquim Raspall va néixer a Barcelona l’any 1877, però la seva mare era filla de La Garriga, de manera que estiuejà en aquesta localitat durant la seva infantesa i joventut. Més endavant s’hi va establir i hi va morir el 1937. Es tracta d’un dels arquitectes més rellevants del moviment modernista català. Va ser arquitecte municipal de Cardedeu (1904), l’Ametlla del Vallès (1906), La Garriga (1906), Granollers (1907), Caldes de Montbui (1909) i Montmeló (1924). Se li calculen en total unes 765 actuacions arquitectòniques o urbanístiques, especialment a La Garriga, Cardedeu i Granollers, però també a Barcelona, Centelles, Figueró-Montmany, Hospitalet de Llobregat, Masnou, Palma de Mallorca, Sant Antoni de Vilamajor, Terrassa i Vic.
A Centelles va edificar la casa de Salvador Ripoll, va remodelar la casa de Josep Oller (1914), s’ocupà de la urbanització del Passeig (1919-1922) i va restaurar la capelleta mural dedicada a Santa Magdalena existent a la façana de l’antiga fàbrica Oller situada al carrer de Sant Antoni (1919-1920), on hi havia hagut el teatre i cinema Olímpia.
Pel que fa als elements artístics d’interès que hi ha actualment a la capella del Santíssim o capella Fonda, destaquen dos llums de paret de metall platejat de 63,5 cm d’alt i 19 cm de diàmetre que es poden datar estilísticament a principis del segle XX i que, tal vegada, podrien tractar-se dels que va elaborar Tomàs Puig en la remodelació de la capella de l’any 1920, sempre i quan sobrevisquessin a la guerra civil espanyola del 1936-1939.
A més, la capella Fonda compta amb dos conjunts escultòrics rellevants fets de talla de fusta policromada, tots dos posteriors a la guerra civil i obrats cap a mitjan segle XX. Es tracta de la Mare de Déu de la Pietat i de Sant Gaietà. La Mare de Déu de la Pietat mesura 129 x 121 x 76 cm i presideix la capella, tot escenificant el moment en què el cos de Jesús sense vida reposa a la falda de la seva mare. Per accedir a aquesta imatge, cal pujar unes escales de fusta, on hi ha una placa clavada en la qual es pot llegir: “Escuelas Profesionales Salesianas fundadas por San Juan Bosco. Paseo Don Bosco 74. Sarrià. Barcelona”, que ens ajuda a establir l’autoria de la imatge amb força precisió.
Les Escoles Professionals Salesianes són unes escoles de formació professional fundades el 1884 per la Congregació dels Salesians de Sarrià i es dedicaren en un principi a la fusteria i a les arts gràfiques. Durant la guerra civil espanyola foren clausurades i s’hi instal·là una fàbrica de material bèl·lic. El 26 de gener del 1939 foren dinamitats dos pavellons de tallers. El 1955 foren reconegudes oficialment dins els graus d’ensenyament i l’any següent foren declarades d’interès social. Finalment, el 1984 van rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.
Finalment, cal destacar que a la capella del Santíssim hi ha un copó d’argent de 17,50 cm d’alt i 17,80 cm de diàmetre executat per la casa Capdevila. El copó està decorat amb sis medallons esmaltats.
La casa Capdevila és una joieria de Barcelona de quatre generacions fundada el 1905 quan Artur Roig Casanoves i, posteriorment, Joaquim Capdevila Meya (1876-1959) van instal·lar un taller de joieria al carrer de Guàrdia. L’any 1924 s’incorporà al taller Manuel Capdevila Massana (nascut el 1910), qui el va acabar dirigint entre 1939 i 1970, període durant el qual es realitzà el copó conservat a la capella del Santíssim de l’església parroquial centellenca. Fou un període d’expansió de la casa, de manera que el 1944 s’obrí el primer taller amb botiga a peu de carrer i el 1958 s’inaugurà un segon establiment a la mateixa ciutat de Barcelona per tal de poder-hi realitzar peces d’orfebreria de grans dimensions per a la basílica de Montserrat. A partir de 1964 s’incorporà al taller Joaquim Capdevila Gaya (nascut el 1944) i el 1970 n’assumí la direcció. Finalment, el 1990 s’incorporà Manel Capdevila Coral (nascut el 1973), assumint-ne la direcció deu anys després. Al llarg d’aquests 106 anys d’existència, la casa Capdevila ha obrat un gran nombre de peces de joieria, argenteria i orfebreria civil i religiosa. El seu treball artístic ha rebut diversos guardons com la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Mirambell i Abancó
Historiador de l’Art
Text parcial extret de l’article publicat al programa de la Festa Major de Centelles 2011 dedicat a la celebració dels 300 anys de l’església parroquial