Actualment el presbiteri està presidit per un retaule de talla de fusta policromada i daurada que mesura uns 9 metres d’alt per uns 14,30 metres d’ample. Es desconeix qui el va projectar i qui s’encarregà de la seva execució, però tenint en compte que l’escultura de la Mare de Déu de la Pietat de la capella Fonda fou realitzada per les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, la hipòtesi més probable hores d’ara és que aquestes escoles també foren les autores del retaule major centellenc.
El retaule es va obrar després de la guerra civil espanyola en substitució del que fou cremat el 1936 i del qual no es conserva cap vestigi, només testimonis fotogràfics i descripcions anteriors a la seva crema que ens permeten establir que era d’estil neoclàssic i de mitjans del segle XIX. Estava presidit per una escultura de Santa Coloma flanquejada als laterals per una imatge de Sant Pere i una altra de Sant Pau; a la part superior hi havia una escultura de la Mare de Déu. Gràcies a un inventari de l’església parroquial centellenca escrit l’agost de 1933 per mossèn Joan Xandri i conservat a la rectoria de Centelles, disposem d’una bona descripció: “Altar Mayor. Es de estilo novoclásico; data de mediados del siglo XIX, en substitución de otro de estilo barroco, que en 1856 fue destruido por un incendio. Contiene las imágenes siguientes. En la hornacina principal hay la imagen de Santa Coloma, Patrona de la parroquia, que mide 2,25 metros; en sus dos lados San Pedro y San Pablo, que miden 2,20 metros cada uno; las tres imágenes son pintadas y doradas. En la parte superior la Santísima Virgen Milagrosa (?). Hay en la base del altar dos grupos, uno de la Sagrada Familia y otro de San José Oriol, de 0,80 centímetros, pintados” (XANDRI, 1933, f.1v).
Tanmateix i malgrat el que acabem d’explicar, el retaule que es construí després de la guerra civil, es feu d’estil barroc i no pas neoclàssic. La iconografia també fou alterada, llevat de la santa titular a la fornícula central, que en ambdós retaules majors és la patrona de la vila.
Així, doncs, l’actual retaule major consta d’un cos central i de dos cossos laterals, i la
seva superfície està completament decorada amb relleus vegetals i angelets, destacant les columnes salomòniques als costats de les tres fornícules. A la fornícula principal hi ha una escultura de Santa Coloma, a la del cos lateral esquerra una imatge de Sant Miquel dels Sants i a la fornícula del cos dret una escultura de Sant Francesc de Paula. A sota de les tres fornícules hi ha una predel·la decorada amb diverses parelles de querubins que sostenen amb les seves esquenes capitells amb volutes. Sota la imatge de Santa Coloma hi ha un àngel músic, i a sota les imatges de Sant Miquel dels Sants i de Sant Francesc de Paula un rostre de querubí alat.
L’escultura de Santa Coloma mesura uns 220 cm d’alt per uns 82 cm d’ample, va vestida amb túnica i mantell, sosté la palma del martiri amb la mà dreta i un llibre amb un colom al damunt amb la mà esquerra. A sobre de la santa hi ha una escultura de Sant Llop, patró de la vila, vestit de bisbe i amb un llop als seus peus. A cada costat del patró de la vila hi ha esculpit un àngel i la representació de la Fe a la seva esquerra i de l’Esperança a la dreta.
La imatge de Sant Miquel dels Sants mesura uns 190 cm d’alçada per uns 87 centímetres d’amplada i porta l’hàbit dels trinitaris. Amb la mà dreta sosté una custòdia. La seva inclusió en el retaule major es deu al fet que aquest sant, nascut a Vic el 29 de setembre de 1591 com a Miquel Argemir i Mitjà, era d’origen centellenc, ja que la seva família paterna era de Centelles. El seu avi era sastre i el seu pare notari públic. Segons la tradició, Sant Miquel dels Sants fou concebut a Centelles i, durant la seva infantesa, mentre feia estades a la casa del seu avi, sovint es refugiava a la capella del Socós a resar. Va morir a Valladolid i fou canonitzat l’any 1862.
Pel que fa a la imatge de Sant Francesc de Paula, mesura aproximadament uns 2 metres d’alt i uns 61 centímetres d’amplada. Va vestit amb un hàbit fosc i porta els cabells i la barba llargs, tot indicant la seva condició d’eremita. Al pit llueix un disc amb la paraula “Charitas” i amb la mà esquerra subjecta un pergamí, segurament en al·lusió a la regla de la congregació dels Frares Mínims que ell va fundar. La seva incorporació en el retaule major de Centelles és una incògnita, malgrat que podria estar relacionat amb el nom de la persona que va costejar el retaule.
Finalment, cal destacar que damunt de les imatges de Sant Miquel dels Sants i de Sant Francesc de Paula hi ha un element trilobulat amb un querubí al seu interior i a cada costat un gerro. L’element de remat dels dos cossos laterals és un gran medalló amb una creu trebolada pintada de color vermell.
Per acabar amb la descripció del presbiteri, cal assenyalar que fa pocs mesos durant la realització d’un inventari dels béns artístics conservats a la parròquia de Centelles a càrrec de Guillem Mercadal sota la coordinació de Dani Font i per encàrrec del Bisbat de Vic, juntament amb Mossèn Josep Alaró, rector de Centelles, es localitzà a la rectoria una carpeta amb un projecte de decoració del presbiteri que no es va arribar a portar a terme mai. El projecte data de finals dels anys cinquanta o principis dels anys seixanta del segle XX i és obra de Joan Rifà Benet, nascut a Torelló el 1926 i mort el juliol de 2009. Joan Rifà es va formar a Barcelona entre 1949 i 1955 a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on fou deixeble de Francesc Labarta Planas (1883-1963), estiuejant a Centelles durant una vintena d’anys, de manera que es va implicar en projectes rellevants per a la vila com la ja comentada reforma de la Capella del Santíssim de l’església parroquial de Santa Coloma efectuada l’any 1920. La relació de Joan Rifà amb Francesc Labarta explica l’existència d’aquest projecte per a l’església parroquial centellenca.
El projecte consta de dotze pintures a l’oli sobre cartolina que mesuren entre 50 x 38 cm la més gran i 22,20 x 27 cm la més petita. Aquestes pintures havien de decorar la volta i les parets del presbiteri, a damunt i als costats del retaule major. Així, doncs, a l’arc central de la volta hi estava prevista una representació de Jesús vestit amb una túnica blanca, mentre que a cadascun dels dos arcs laterals de la volta Joan Rifà hi va projectar els apòstols (cinc a la dreta i sis a l’esquerra).
Pel que fa a les parets laterals del presbiteri, just al costat del retaule major, el projecte preveia la representació del Calvari al cantó esquerre i de la Resurrecció de Crist al cantó dret. A sobre cada una de les dues escenes un àngel: el del Calvari aguantant un calze i el de la Resurrecció aguantant una creu.
Completava la decoració una representació de tres espigues, una corona d’espines, un gall, dos penjolls de raïm i una creu amb raigs de colors emergint del seu centre, imatges de les quals es desconeix la ubicació exacta en el projecte pensat per Joan Rifà. Es desconeix també la causa per la qual el projecte no es va portar a la pràctica.
Miquel Mirambell i Abancó
Historiador de l’Art
Text parcial extret de l’article publicat al programa de la Festa Major de Centelles 2011 dedicat a la celebració dels 300 anys de l’església parroquial