El campanar actual fou projectat pel mestre de cases barceloní Miquel Fiter vers el 1682, moment en què també es degué començar a edificar la capella de l’Assumpció o capella Fonda, tal com ho acredita la llinda de la finestra reixada que hi ha a la paret nord de l’església tocant el triquet. En aquesta llinda hi ha gravades dues dates: el 14 d’abril de 1682 (data que s’ha interpretat com el dia que s’inicià la construcció de la capella) i el 13 d’agost de 1682 (data que s’ha interpretat com a data d’execució de l’esmentada finestra).
El campanar i la capella es construïren, doncs, simultàniament i les obres ja estaven llestes l’any 1692, ja que durant la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual es diu que “se limpie y traga la runa hi restà del fer lo campanar y capella” (PLADEVALL, 1987, p. 189-190).
Miquel Fiter, nascut vers 1643 i mort l’any 1698, pertany a una coneguda família de mestres de cases barcelonins activa entre els segles XVII i XIX. Aquest mestre de cases va participar en la construcció de diverses obres, destacant la seva col·laboració en la construcció de l’església parroquial de Caldes de Montbui. De fet, la semblança entre aquesta església i l’església parroquial de Santa Coloma de Centelles, especialment pel que fa als dos campanars, confirma Miquel Fiter com a l’autor del projecte del campanar centellenc.
A més, cal destacar que el campanar de l’església de Santa Coloma de Centelles està rematat per una gran estructura metàl·lica a la qual hi ha subjectades dues campanes, obrades per Joan Dencausse a Barcelona l’any 1905. Aquestes campanes són de bronze i mesuren 45 cm d’alt per 45 cm de diàmetre la més petita i 65 cm d’alt per 70 cm de diàmetre la més gran. Aquesta darrera té aplicada una figura de la Mare de Déu dempeus coronada i nimbada, amb la següent inscripció a sota la figura: “Per a tot aquest terme municipal, pregau Oh Santa Maria, Mare de Déu, concebude sense pecat. Juan Dencausse. Barcelona”.
També a la panxa d’aquesta mateixa campana hi ha una altra inscripció que permet datar-la amb precisió i determinar les circumstàncies exactes de la seva execució: “Ha sigut posade ab tot lo mecanisme del rellotge per l’ajuntament d’aquesta vile de Centellas ab acord unànim pres en la sessió del 14 d’octubre de 1905 baix la presidència del batlle accidental Juan Sors, assintinti los regidors Manel Aguilar, Isidro Arenas, Gonçal Mirambell, Joseph Bou, Ramon Humi y’l secretari Joseph Vall”.
Finalment, cal destacar que a la rectoria s’ha localitzat una tercera campana de bronze de 22 cm d’alt i 18,5 cm de diàmetre amb una corona de sis nanses i batall de ferro, que està decorada amb una representació d’una santa màrtir (potser Santa Coloma) i un escut heràldic que no s’ha pogut identificar. La campana compta amb una inscripció en llatí i en lletres gòtiques que diu: “Te Deum laudamus. Laudamus t[e]”.
Miquel Mirambell i Abancó
Historiador de l’Art
Text parcial extret de l’article publicat al programa de la Festa Major de Centelles 2011 dedicat a la celebració dels 300 anys de l’església parroquial