És bonic sentir la gent que expressa amb joia la seva pertinença a l’Església. Això que per a molts és una càrrega per a d’altres és motiu d’alegria i agraïment.
Aquest era l’ambient que es respirava en la trobada de formació d’aquesta setmana dimecres al vespre a la parròquia. Saber que anem fent camí en l’Evangeli per acostar-nos a Jesús, que ens sentim a disgust quan l’Església es mostra opulent i comercial, que ens va bé la pregària comunitària, que treballem per fer les celebracions més joioses i viscudes, que gaudim amb l’art i les construccions que responen a una època diferent de la nostra, que ens fem càrrec del propis defectes i acceptem les crítiques amb humilitat, que volem fer una església oberta, allunyada de la prepotència i donada al servei, compromesa, igualitària i solidària i tenir sempre com a referència el Crist… Tot això ens fa viure la comunió eclesial.