Hola a tothom!
Com estem a l’estiu i és un període de vacances, comentaré algunes vivències que a mi m’han fet reflexionar durant aquests dies.
A casa som quatre i a finals de juliol vam decidir anar a Normandia en cotxe. Era una qüestió que ens plantejàvem molt seriosament, però al final ha resultat ser bastant divertit i diria que tots nosaltres ens hem conegut una mica més.
Ens esperaven uns quants dies d’aprenentatges sobre la Primera i Segona Guerra Mundial, així com de sensacions d’empatia i solidaritat.
Caen és un gran centre turístic d’interès a causa del desembarcament que va ser el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. Vam visitar el Memorial on s’expliquen totes les causes de l’inici i finalització de la guerra, vam anar a les platges, ports importants, als cementiris dels soldats morts, a les poblacions on els paracaigudistes van deixar petjada, vam poder presenciar un patrimoni cultural de la UNESCO, en fi, no hem parat de caminar plegats
Com que hem passat moltes hores junts de viatge, ens hem hagut de preocupar els uns dels altres, demanar-nos com estàvem, escoltar-nos i ser com un equip. Crec que estar pendents ajuda a sentir-te a prop i considerat pels que estimes.
En aquestes visites hem entrat a les diverses esglésies que trobàvem al nostre pas, i m’ha semblat que el fet de posar una petita espelma i fer una petita pregària en família també ajuda a que el viatge ens enforteixi i ens faci sentir protegits.
He pogut treure algunes conclusions:
La primera és que els viatges en família són divertits i entretinguts, i és important tenir paciència i saber escoltar l’altre. Per últim i a causa del que vam veure aquests dies, crec que si l’honor i la victòria tenen més valor que les persones és que encara ens queda molt per aprendre.
Grup Baobab