Racó de la Paraula

Déu és comunió, Déu és amor
Després de cloure la cinquantena pasqual amb la Pentecosta, que ens recorda i actualitza la vinguda de l’Esperit Sant, avui som convidats a contemplar la comunió entre el Pare el Fill i l’Esperit Sant. Déu que és comunitat (de persones) Déu que és comunicació (entre elles), Déu que és comunió. Tres paraules que ajuden a sentir Déu molt nostre, molt com nosaltres. La vida de Déu és com la nostra vida i en ella necessitem comunicar-nos, no estem fets per estar sols, per viure aïllats els uns dels altres, ens necessitem, necessitem viure en comunió: això ens fa feliços i omple el nostre cor. Déu és comunió, comunitat, comunicació. Nosaltres, també en això, som imatge de Déu.
La festa de la

La festa de Pentecosta clou la cinquantena Pasqual. És el compendi i resum del que ha estat la vida i el missatge de Jesús: la donació del seu Esperit Sant. Un Esperit que necessitem perquè ens doni alè, força, llum, comprensió del que Déu diu i fa en nosaltres i en el món.
La diada de Pentecosta es dóna en la comunió: es trobaven tots reunits, junts en un mateix lloc. L’Esperit trenca l’individualisme, l’aïllament i ens fa sentir el goig de la comunió, la força que dóna la comunitat, la seguretat de tenir els altres al costat. I aquesta unió no ha de ser només física, ha de ser comunió, unió de cor, sentint l’altre proper a la meva vida, company de camí, consol i ajuda en moments de soledat. Obrim-nos a

Perquè us esteu mirant el cel?
Necessitem mirar al cel, sobretot quan perdem de vista el Senyor, quan defalleix la nostra esperança i s’enfosqueix el nostre horitzó. Necessitem mirar el cel per descobrir i sentir la presència del Senyor, la seva llum que esvaeix tota foscor, la força que el fa tornar a la nostra vida i el descobrim vencedor de tot mal, dissort i pena. Així la festa de l’Ascensió manté viva en nosaltres la confiança de saber que el Senyor tornarà i que nosaltres també arribarem allà on ell ha arribat. L’Ascensió és esperança en el retorn del Senyor, si necessitem i anhelem que retorni. Perquè quan ja ens ho fem tot sols, ens creiem totpoderosos i no necessitem el suport de ningú que vingui al nostre ajut, perquè l’hem d’esperar? Només des de

Cada diumenge, cada vuit dies els cristians des d’aquest inici pasqual ens reunim per trobar-nos en comunitat, per escoltar el que ens diu Jesús, la Paraula de Déu, per asseure’ns a taula amb Jesús al mig, per enfortir la nostra fe i per dir de nou amb Tomàs, Senyor meu i Déu meu. I sortir-ne contents d’haver-nos trobat, amb ganes de servir-lo en els germans, disposats a obrir les portes i els camins de la vida, amb menys por i més confiança en Déu, el nostre Pare.