Joan Ramon i Cinca és d’entre els primers pradosians de Catalunya tant en el temps com en el mestratge, ha estat sacerdot obrer i és referència cristiana per a tothom. Un cop jubilat viu a Bagà, on va néixer.
Senyor, estimeu els homes, estimeu la vida.
La vida és lenta
tal com una planta o un nen que creix,
tal com ens anem envellint a poc a poc,
tal com les rutines marquen els nostres ritmes.
I no som sols, la vida ens arraïma en colles,
en xarxes humanes: fills, pares, germans, familiars amics,
companys de feina, de barri, de poble.
I Vós estimeu els pobres i els senzills que en general,
tenen llur pensament més quiet, menys variat,
tot més embolicat per una rutina.
I ens avesem a aquesta vida i a aquesta rutina.
I vós, Déu meu us hi feu.
Podeu estar al cor de llur vida, contingut en ella.
Segons el costum, la fe s’expressa
en la manera de viure les coses quotidianes,
en les alegries i les penes.
El seu amor a vós i als altres, el viuen en
l’acollida, el compartir-ho tot,
el donar, les alegries i les penes viscudes en comú.
I dins aquest ritme natural, lent …
els qui vós heu escollit i els qui us han escollit a vós,
tenyeixen llurs vides de Vós: pau, confiança, acollida,
preocupació pels altres, descoberta d’accions col•lectives,
senzilles i fetes tots junts.
Alguns us busquen en l’Evangeli,
alguns celebren la vostra passió, resurrecció i ofrena: l’Eucaristia.
Tot passa per l’amistat. L’amistat que és circulació de la seva sang
junt amb l’amor vostre a tots –sang divina—a la família,
als companys, als veïns.
Uns més alerta que altres.
alguns més lliures, més comunicatius, amb més facilitat de sintonia
i més transparència de sensibilitats i de sentiments.
És el Regne, el vostre Regne entre nosaltres, dins nostre,
més aviat quiet, que creix, sí, però sense notar-se,
preparant el que ha de venir –que ja es veurà, que ja ho veurem—
i de fet –vés a saber– potser tenyint amb els seus colors
tota la realitat, o gran part de la realitat,
i plantant dins les persones, dins moltes persones,
una crida a obrir-se a Vós…
JOAN RAMON i CINCA. Barcelona
EiV. 94 – Viure la utopia del Regne