PER PENSAR

Publicat al dilluns, 9 d'octubre de 2017

Contra la violència una actitud pacífica
Des d’una mirada cristiana no podem admetre de cap manera la violència ni gratuïta ni deliberada. Són moltes les pàgines de l’Evangeli, dels llibres dels profetes i d’altres textos de l’Antic Testament que denuncien la violència i la veuen contrària als designis de pau i d’amor, de convivència i respecte a la dignitat de la persona que Déu estima.
I diumenge passat hi va haver molta gent a Catalunya que va rebre. Les imatges de violència han donat la volta al món i repetidament les hem pogut veure aquí, ben reals i amb moltes persones que les han patit, persones de totes les edats i condicions, – no havíem quedat que l’actuació policial seria proporcionada i que no pegarien a les àvies?- doncs sí, àvies i avis, nens , persones amb mobilitat reduïda, joves i grans, arreu i sense miraments, només per resistir-se a exercir pacíficament i democràtica el seu dret a vot. Això acompanyat dels altres danys materials que es podien haver evitat. Fins al cap de quatre o cinc dies no s’ha sentit cap veu de disculpa, cap reconeixement dels excessos que hi van haver i encara s’ha titllat d’exagerat i fals el nombre de ferits de l’1 – O. Cal que tots plegats reflexionem i denunciem tota violència, encara que sigui exercida en nom de la llei, cal que treballem per la pau i la convivència serena, per tal que aquesta ferida oberta no es faci més profunda, cal que siguem capaços de seure a enraonar, a dialogar sense condicions i escoltar l’altre, encara que pensi diferent i políticament tingui una altra militància, cal que tota persona i tota nació pugui exercir els seus drets sense fer mal als altres, pacíficament i festiva, sense respondre a provocacions, com diumenge passat va fer exemplarment la gent de Catalunya