Avui celebrem el Domund. I el cartell d’enguany ens convida a sortir de la nostra terra. Surt de la teva terra, és el missatge. I jo em pregunto si aquest lema no respon més a un altre moment que al que vivim. Fa ja molts anys que la missió no es troba fora de la nostra terra sinó més aviat a dins, perquè fa molts anys, i cada vegada és més notori, que a casa nostra ens cal refer l’anunci de Jesucrist. I per tan cal que els cristians ens quedem a la nostra terra i hi fem sentir el seu missatge. Sí que és veritat que cal mantenir la primera part de la frase escollida perquè l’anunci de l’Evangeli i la comunicació de la nostra experiència de fe sempre ens demana mirar enfora i sortir de nosaltres i del nostre entorn creient, per fer l’anunci explícit de Jesucrist. I quan parlo de la nostra terra no em penso només en Catalunya que també, sinó més enllà d’ella. Sense anar més lluny aquesta setmana estan fora de Catalunya he escoltat diferents comentaris referits a l’Església i a la valoració del servei que fa que denoten clarament un allunyament palpable i una indiferència religiosa latent i he vist com totes les esglésies dels pobles estan tancades i es limiten a anunciar uns serveis religiosos que fan pensar més en un estil funcionarial que no pas en un servei i una atenció a la persona i la comunitat. I sense proximitat a la persona, sense comunitat difícilment podem fer l’Església.
