En la documentació no hem vist mai cap descripció del campanar, però l’església parroquial en devia tenir un abans de la construcció de l’actual, puix que es parla de la convocació dels feligresos al toc de campana i el 1476 s’esmenta també el campanar i el campaner. Aquest podia però ésser d’espadanya o de torre, però falten notícies per poder-ne donar cap detall.
Només una notícia del 1628 diu que a la capella de Sant Antoni de les Codines havia dues campanes i que davant el perill d’ésser robades “conforme han robada en moltes altres parts” s’ha portat una campana a l’església major de Santa Coloma i se li ha fet un campanaret davant la porta de la sagristia “per tocar misses llargues”.
El projecte de fer un campanar nou el 1636, abans esmentat, no devia passar d’un desig o bona intenció, prova que l’església no tindria campanar o almenys un indret per a les campanes en molt mal estat.
El contracte per fer el campanar el van fer el 22 de febrer de 1682, una comissió de la parròquia formada per l’aleshores rector Mn. Josep Bolló, els obrers Francesc Rossell i Josep Tor, pels jurats Francesc Puig i Pere Prim Febrer, els comunitaris mossens Joan Pau Puig i Tomàs Vila, els pagesos Jaume Rovira i Coromines i Francesc Puig, i el negociant Ambròs Ferrer, tots elegits pel consell de la Vila, i el mestre de cases de Barcelona, Miquel Fiter, que va presentar un projecte o traça dibuixat en un pergamí per mostrar-los com seria el campanar.
Tots s’hi varen mostrar d’acord i es feren els pactes que en substància deien que el cost o preu fet per l’obra del mestre i dels seus ajudants seria de 1.800 lliures que es pagarien a terminis cada quatre mesos. Es donaria al mestre una casa per viure i se li posarien les eines i el material de pedra i calç a peu d’obra.
El campanar es faria vers l’angle entre ponent i part nord del temple, deixant a la part més forana queixals o encaixos per construir-hi una nova tramada de nau. S’esmenta que li farà costat l’altar de la Concepció, de Sant Llop i del Sant Crist i que serà de paret llisa fins als finestrals de l’església i després de pedra picada i que l’escala ha de ser de volta fins al comunidor o estança amb quatre finestres als quatre punts cardinals per beneir el terme i comunidor o fer fugir, mitjançant pregàries del ritual, les tempestes i del comunidor en amunt serà de caragol i de pedra.
Dissortadament la còpia que en va fer Mn. Fortià Solà no completa i diu només per acabar que el document tenia les signatures del rector i del mestre d’obres.
En el mateix document constava que el campanar havia d’estar acabat dins sis anys i que s’hi treballaria dues llargues tongades cada any, amb un repòs o temps de parada de les obres durant els períodes de més calor i de més fred, deixant així reposar (apocar) l’obra.
El document tenia també la signatura del comte Francesc Xavier I de Blanes, que morí el 1742 i del rector J. Bolló, que moriria el 1689, per això les obres les acabaria de pagar el seu successor Mn. Francesc Estebanell.
L’obra del campanar era una obra molt important, raó per la qual les obres no s’acabaren de pagar fins el 1690.
Simultàniament amb l’obra del campanar i segurament per conveniències de l’obra o alguna raó que desconeixem, es va construir al seu costat nord, on ara hi ha la Capella Fonda i abans la capella i altar de Sant Llop, la capella que un temps es digué la “Capella Nova” de l’Assumpta, encara que aquest nom el trobem més tardanament i tenia com a nom més genuí el de capella de Sant Llop. Precisament en una finestra alta i reixada del final d’aquesta capella de Sant Llop, en el lloc que era conegut com cor de Sant Llop, hi ha una llinda on està gravat, o almenys només vàrem saber llegir: “posada la primera pedra als 14 d’abril de 1682” I tot seguit “posa estada a 13 d’agost de dit any”, encara que sembla que li falta part del text o cal una millor lectura, cosa difícil per la seva alta situació i reixa.
La primera data del 14 d’abril podria molt bé ésser també la data en què es va posar la primera pedra del campanar, atès que el contracte per fer-lo es va signar el 22 de febrer de 1682. La segona data podria ésser la del dia que es va gravar i posar aquella llinda. Deixem això com a pura suposició.
Encara que el mestre o autor de la traça o projecte del campanar fou el barceloní Miquel Fiter, l’home que va estar més a peu d’obra, que feia els cobraments i reemplaçava sovint el mestre Fiter, fou el també mestre d’obres Joan Picasso, que era qui residia habitualment a Centelles, sens dubte amic o del grup de Miquel Fiter. D’ell hem trobat moltes notícies entre el 1686 i el 1690, era ell el que cada dos o tres mesos rebia dels diferents obrers pagues que van de 35 lliures a 116 o més. Ell actuava “per facultat i potestat rebuda de Miquel Fiter, mestre de cases i constructor de la torre de les campanes erigida al costat de l’església de Centelles”.
També diu, en signar els diferents rebuts, que ho fa “com a pagament del que jo i la meva família hem treballat en l’any corrent i fins el dia present en la torre de les campanes que es fa al costat de l’església”.
L’obra estava llesta del tot el 1692 quan el bisbe Antoni Pasqual, en la visita pastoral que hi va fer aquell any, va manar “que se limpie y se traga la runa hi resta de fer lo campanar y Capella”. Notícia aquesta que ens ajuda a creure que el campanar i la capella de Sant Llop, ara del Santíssim, es feren simultàniament (PLADEVALL, 1987, p. 189-190).
Molta, si no tota la pedra per fer el campanar, procedeix d’una pedrera que hi ha sobre Fontderola del terme de Balenyà, que es defineix com “pedra bona, blanca, valedora, a propòsit per fer y fabricar lo campanar”. L’encarregat de trencar aquesta pedra era el mestre Pere Petitbó, de Castellterçol, que havia de trencar i rompre tres mil pedres i per això havien de deixar-li un magall, una aixada i una massa de ferro.
No sembla ser el picapedrer, més aviat el pedrer i per això se li havien de donar 34 dobles i mitja d’or, espanyols, que equivalia cada dobla a 5 lliures i 10 sous barcelonesos (Nota F. Solà).
Antoni Pladevall
Historiador
Fragments del text extret de l’article publicat al Programa de Festa Major de Centelles 2011 dedicat als 300 anys de l’església parroquial